Ventura Ametller, una aproximació biogràfica

Nascut a Pals l’any 1933, fill d’una família de negociants de bestiar, va estudiar a Figueres, on de seguida va destacar pel seu interès per la lectura i el coneixement, i la seva afició per les ciències naturals. Aquestes dues inquietuds varen esser constants en la seva trajectòria professional i personal, i ambdues les va conrear  amb èxit al llarg de la seva vida. Va estudiar veterinària a Saragossa i París, i posteriorment va exercir a Pals fins l’any 1967, en  què per motius professionals es va establir a Mataró.

Va exercir com a veterinari del poble en la segona meitat dels cinquanta i gran part dels seixanta on va tenir una alta participació en l’activitat agrícola i ramadera de la comarca, ja sigui a través de les innovacions que va aportar de París en l’àmbit de la clínica, com des del sindicat de l’arròs, del qual va ésser president en aquelles dates.

Posteriorment, ja establert a la ciutat de Mataró, va anar adquirint rellevància també en altres àmbits de la seva fecunda vida professional. Per una banda, exercint la professió en el sector de la ramaderia, però també participant activament en la construcció d’un model sanitari propi, en la recent estrenada autonomia, com a president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona.
Sens dubte, però, la vessant més destacable de la figura de Bonaventura Clavaguera Clavaguera és la creació literària, que va iniciar als anys cinquanta, amb el pseudònim de Ventura Ametller, amb la publicació del seu primer llibre Teoria general de l’universalisme.

Lector voraç, va descobrir la prosa de la mà del gran amic Josep Pla, amb qui va compartir hores de conversa a Llofriu, àpats a can Mercader i moments d’exaltació al Pedró de Pals. No en va, el veterinari-escriptor Clavaguera apareix sovint a l’Obra Completa de Josep Pla, ja sigui per destacar les habilitats culinàries de la seva dona, com per elogiar la conversa intel·ligent i lúcida i la qualitat de la seva escriptura. 

Escriptor de versos des de molt jovenet, fou amb el seu admirat Salvador Espriu amb qui s’inicià en la poesia. De Salvador Espriu es conserva un curiós epistolari i és a ell a qui  deu el pseudònim de Ventura Ametller.
Diversos llibres publicats de prosa, poesia, filosofia, assaig, articles, distincions i premis diversos, configuren una carrera literària singular que, junt amb moltes obres encara inèdites, completen una obra literària de gran riquesa estilística. Cal destacar especialment les dues parts de la Summa Kaòtica, on l’autor descriu, amb un realisme màgic, impregnat de referents surrealistes, la vida del poble de Pals vista per un nen, en els obscurs anys d’una postguerra recreada en un entorn medieval.

Treballador incansable, Ventura Ametller va escriure de forma metòdica i tenaç una vasta i completa producció, en la que va alternar la poesia, l’assaig i la novel·la amb la crònica diària dels seus dies i del seu temps durant quasi cinquanta anys… Tot plegat, una obra  que configura una gran producció literària injustament desconeguda.

Ventura Ametller va morir el 18 de juliol de 2008 a Mataró als 75 anys.

Teresa Clavaguera